Principals sistemes retributius: retribució fixa o flexible?
La política retributiva és la fórmula triada per una empresa per a remunerar als seus empleats pel seu treball. No és tan sols una gestió de la nòmina a final de mes, sinó la combinació d’estratègies seguides per l’organització per a compensar als seus empleats i afavorir el seu desenvolupament professional dins d’aquesta.
Hem de buscar el sistema de retribució que més s’ajusti al desenvolupament de la nostra empresa tenint sempre en compte que la valoració del treball dels empleats redundarà en la seva aportació i interès pel desenvolupament laboral.
Per això no hem de caure en l’error de pensar en la retribució com a sinònim de massa salarial sinó com un concepte més ampli, que s’orienti a les noves realitats empresarials de creixement.
Tipus de retribució:
-
Retribució fixa:
És la que s’estableix en funció del lloc del treballador, avaluant les seves funcions i responsabilitats. Part sempre d’un mínim establert per llei i no es vincula a cap altra variable com pot ser l’acompliment o la consecució dels objectius empresarials.
Es tracta del tipus de retribució més tradicional, genera sensació d’estabilitat i és senzill de gestionar, encara que pot acabar generant un baix compromís laboral dels treballadors, que no veuen valorada la seva aportació a l’organització i que, en molts casos, tendeixen a aportar en funció del grau d’exigència o de la comparació del treball realitzat per companys que es trobin desenvolupant la seva mateixa labor.
-
Retribució individualitzada:
Molt freqüent en les pime, atén, no només al lloc i responsabilitats del treballador, sinó també a les qualitats personals i coneixements personals de cadascun.
En aquest tipus de polítiques retributives es valoren la formació, els coneixements tècnics, idiomes, experiència, disponibilitat…
Solen resultar útils a l’empresari i satisfactoris per al treballador, que sent que la seva presència en l’empresa és valorada no només pel seu acompliment, sinó també per les seves habilitats.
A la llarga, especialment si la grandària de la companyia creix, pot generar desigualtats entre els treballadors i desembocar en un mal clima laboral a causa de la falta d’equitat interna.
-
Retribució en espècie:
Aquest tipus de política retributiva no se centra només en l’aportació salarial sinó en altres beneficis i privilegis per al treballador.
Es combina generalment amb una retribució fixa i té un tractament fiscal favorable tant per a empleats com per a empreses, podent arribar a percebre’s en espècie fins a un 30% del total del salari brut.
Alguns exemples d’aplicació d’aquest tipus de retribució són la concessió d’assegurança mèdica, quotes de gimnàs, tiquet restaurant, serveis de guarderia, accions d’empresa, plans formatius…
-
Retribució variable:
Com en el cas anterior es combina amb la retribució fixa però, en aquest cas, l’increment és monetari, variant en funció dels objectius aconseguits.
Aquest tipus de retribució precisa d’un sistema de mesurament de resultats aplicat a tots els empleats, fent que tots tinguin les mateixes possibilitats i la mateixa recompensa en aconseguir els objectius.
És un sistema molt utilitzat en departaments comercials, centrats en objectius de venda i que veuen en aquest model una forma de motivació perquè els empleats aconsegueixin els objectius empresarials.
La més important per a l’èxit d’aquestes polítiques retributives és que el sistema estigui ben dissenyat i comunicat; que sigui transparent i que els seus objectius siguin realistes per a no perdre la motivació en la plantilla.
-
Retribució flexible:
La retribució flexible funciona com la combinació de diverses de les opcions anteriors. Permet al treballador comptar amb un salari fix que pot veure’s incrementat bé econòmicament en tenir una part variable o amb retribucions en espècie.
Com afrontar la retribució des de Recursos Humans
Una de les tasques més delicades del departament de Recursos Humans és la gestió de nòmines, augmentant la seva dificultat en els casos en els quals la política retributiva no és fixa.
Per al desenvolupament de polítiques retributives variables en l’empresa cal tenir un control exhaustiu de les finances i de la situació laboral de cadascun dels nostres empleats, podent posteriorment analitzar els resultats i el seu impacte en el desenvolupament empresarial.
Res d’això seria possible sense disposar d’eines de gestió facilitadores de la tasca, que permetin al departament de Recursos Humans evitar les tasques sistemàtiques i repetitives i poder centrar-se en la qualitat de la seva aportació humana a l’organització.